Exposició del fons de la col·lecció de la Fundació Guillem Viladot

LA COL·LECCIÓ DE LA FUNDACIÓ GUILLEM VILADOT

Exposició del fons de la col·lecció de la Fundació Guillem Viladot, amb obres de Lluís Trepat, Josep Guinovart, Viladecans, Fina Miralles, Carme Riera, Xavier Canals, J.M. Calleja, Bartomeu Ferrando, Josep Iglésias del Marquet, V. Havel….
DOCUMENTACIÓN:

Guillem Viladot i Puig neix a Agramunt el 1922, en una família d´apotecaris. L’any 1949 es llicencia en farmàcia, s’instal·la a Agramunt i s’incorpora a la farmàcia paterna. El 1950 cau malalt i, convalescent, escriu “Temps d´Estrena” que es publica l´any 1959, iniciant un cicle de novel·les que defineixen el seu mite de Riella: “Els infants de Riella” (1965), “Aril Avall”(1966), “La gent i el vent”(1967), “L´arrel de panical”(1970), “La Cendra”(1972), o “Memòria de Riella” (1974).

L´any 1956 es produeix la primera crisi universitària i Viladot es condemnat a l’ostracisme durant dos anys per un article dedicat a Rafael Alberti.

Paral·lelament a l´obra discursiva, l´any 1959 escriu els “Metaplasmes”, i el 1960 els “IA_URT” que inicien les seves experiències com a Poeta Concreta, desestructurant els codis alfabètics i lingüístics, esdevenint precursor de la Poesia Concreta a Espanya, i el primer editor d´un llibre de Poesia Visual a l´Estat, amb l´obra “Estrisps” que edita a Agramunt l´any 1964, i amb els “Nou plast-poemes” del 1965 a la col.lecció “Lo Pardal” que ell crea. L´aparició l´any 1971 del llibre “T/47” significaria també el primer exemple d´edició poètica io visual en un llibre de butxaca de distribució comercial. Aquest 1971 participa a la primera exposició de Poesia Concreta a Catalunya, a la “Petite Galerie” de Lleida, conjuntament amb Joan Brossa i Josep Iglésias del Marquet.
.-
A finals dels anys setantes s’interessa per la psicoanàlisi, que integra a la seva assagística amb novel.les com “Ricard”(1977), “La llei de pedra i altres històries”(1979), “L´amo” (1982), “Discurs horitzontal” (1982), “Memorial de Na Nona”(1983), o “Ciutadà 00000000001” (1989). Aquestes obres precedeixen el cicle de novel·les històriques de rel també psicològica, com “Joana” (1991) o “Carles” (1994), i els reculls de la seva poesia completa, reunida en cinc volums, així com les seves darreres novel.les, “Els Ulls” (1999), “Les vellicositats” (1999), “Ruth” (2.000) i “L´Energia” (2.001).

Durant els anys noranta obre a Agramunt els edificis de “Lo Pardal”, una casa dedicada a la Poesia Visual, que avui acull la Fundació Privada Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva memòria.

Viladot va morir a Barcelona el 19 de novembre de 1999.

http://www.lopardal.com